Parlant més seriosament

Ha estat bé la moguda del darrer post. Tot i això, quan he dit que vaig més enllà, em refereixo a que no em fixo només en la polèmica concreta, sinó en les regles del joc, en el seu origen i en la necessitat de mantenir i respectar l’ordre establert, que en el seu dia ens vam donar i aprovar en referèndum.

Ja que algun comentari feia referència al referèndum de l’Estatut, aquí teniu els resultats del referèndum de la Constitució i els de l’Estatut.

A mi em que em preocupa és la facilitat amb la qual prescindim de les regles del joc quan ens interessa i com les defensem quan ens convé.

Anuncios

  1. Xavi

    Txus, després de llegir els posts d’aquests dies i els comentaris, llegint la darrera frase d’aquest post “A mi em que em preocupa és la facilitat amb la qual prescindim de les regles del joc quan ens interessa i com les defensem quan ens convé.” penso que: o bé et conec molt menys del que em pensava o menteixes quan et sorprèn això que tu anomenes “prescindir de les regles del joc”

    Corregeix-me si m’equiboco: Jo crec que si hi hagués una llei (com deia al darrer post) que obligués a abortar a partir del tercer fill tu faries una crida a desacatar-la. Jo penso que téns admiració pels màrtirs. Corregeix-me si consideres que eren una colla d’incívics que anaven en contra de les lleis que prohibien practicar la seva religió. Corregeix-me si penses que eren babaus per morir per no voler complir la llei vigent, a banda de ser uns incívics mereixedors de tot càstig per infringir la llei del moment.

    Si creus que eren uns incívics i que mereixien el càstig i afirmes que no cridaries al desacatament si hi hagués una llei com la que he dit, aleshores estic equibocat i penses diferent del que creia. En cas contrari, no pots mostrar aquesta sorpresa, ja que tu també consideres que en certes ocasions la llei s’ha d’infringir. Sospito que és la segona opció i que de fet mostres aquesta “sorpresa” i “preocupació” d’una manera una mica tramposa (i m’atreviria a dir un pèl demagògica) per defensar el que potser realment dessitges que és que Catalunya no sigui res (o quue sigui una simple regió administrativa més com són madrit, extremadura, o la diputació de lleida).

    Dit tot això, entenc que estem d’acord en que hi ha vegades que allò que diuen i imperen les institucions de l’estat no té per què complir-se o, fins i tot, s’ha d’incomplir (això sempre i quan no em donguis la sorpresa i resulti que de les dos opcions que he comentat estiguessis en la primera)

    A partir d’aquí podem entrar discutir aquests dos casos concrets de les sentències del TC i del TS. Aquí no m’allargaré més perquè, més o menys, ja vaig donar el meu punt de vista als anteriors Posts.

    Si us plau, no et mostris sorprès sobre plantejaments que tu també defenses en altres àmbits. (aquest comentari el faig sota el supòsit que estem en la situació 2)

    Un cop dit tot això… Espero que noes malinterpreti tot el que he escrit i no pensessis que estic molest o que pretenc faltar. A vegades fent aquests comentaris sóc una mica agressiu… No en sé més… Si enlloc d’escrit ho comuniqués oralment diria el mateix però seria molt més fàcil veure el to de cordialitat. Espero que tinguis una fantàstica entrada d’any!!!

    Me gusta

  2. txusvila

    D’acord amb el teu plantejament amb un matís: efectivament, la llei injusta no s’ha d’acomplir. El que no em val -i aquí crec que barregem qüestions que pertanyen a diferents nivells- és colocar una llei que atempta contra la vida amb una sentència referida a com s’organitza l’ensenyament de les llengües.

    No vull entrar en si el sistema actual vulnera drets individuals o no, de la mateixa manera que tampoc cal recordar com fins al 75 es van vulnerar els drets de milions de persones durant la dictadura. En qualsevol cas, la meva opinió és que no és comparable en cap cas la vulneració continuada del dret a la vida en la nostra societat amb la sentència del TS.

    L’ünic propòsit d’aquest seguit de posts ha estat pensar sobre les actituds davant una sentència… Res més.

    A veure si podem discutir el tema face to face, que és molt més divertit. Gràcies pe animar el blog i bona entrada d’any!

    1abraçada.

    Me gusta

  3. Tiempos

    Des de la distància he llegit els post que s’han anat publicant aquests dies relacionats amb la sentència i la llengua. Ara no expressaré la meva opinió al respecte. A més a més, no he trobat cap comentarista amb el que m’identifiqui plenament.
    Només vull aportar un breu comentari:

    Trobo que en un comentari es barregen temes de diferents àmbits – com molt bé comenta txusvila- i es preten abaixar les argumentacions a nivell personal, amb comentaris tipu : “et conec o no et conec”, “menteixes”. Encara que poden ser vàlids en una argumentació, rebaixen la qualitat de les argumentacions i, sobretot, poden descentrar el discurs. És a dir, el darrer post -que em sembla molt encertat- perd qualitat quan en lloc “d’atacar” les idees, “ataquen” la persona considerant-la, sota supòsit, demagògica o mentidera. No estic parlant de ser agradable o no. Simplement dic que, així, el problema queda desenfocat.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s